El pallasso revolucionari

 

Tortell Poltrona

 

La realitat del pallasso en aquest país està envoltada d’una incultura generalitzada molt gran i que només valora els cotxes bons i els vestits d’El Corte Inglés.

Jo penso que la intel·ligència no es troba entre els adults, sinó entre els nens. Ells no tenen por de començar a caminar: cauen i s’aixequen. Penso que els homes han inventat moltes coses gràcies a la possibilitat d’equivocar-se. En aquests darrers cent anys, amb tants descobriments com hi ha hagut (el cas de Pasteur, per exemple), s’han aconseguit coses perquè ens hem equivocat. Nosaltres som un producte evolutiu. Per mi, el pallasso té aquest sentit: revolucionari, però per altra banda em sembla fonamental. Ningú no sap d’on venim ni on som ni cap a on anem. La qüestió és que hi som. En aquest viatge que alguns anomenen «vida», uns altres «veritat», uns altres «mentida» i uns altres coses pitjors, el pallasso és un personatge el qual (amb els anys ho he anat descobrint) es troba present des del paleolític: existeix un pallasso criptografiat a les piràmides de Tebes (un pigmeu que feia riure al Faraó); existeixen els pallassos de les cultures xineses; hi ha pallassos a les cultures budistes; n’hi ha també a les cultures dels indis nord-americans, que s’han pogut estudiar més; el pallasso que somiava que havia de fer de pallasso, muntant a cavall al revés fent l’indi; etc.

Tot això és una cosa antiga i necessària. Els pallassos han estat molt a prop dels xamans i també dels malalts mentals. Jo m’hi vaig posar una mica com a joc. Quan vaig començar no sabia tantes coses del pallasso com sé ara. He anat investigant i he arribat a la conclusió que és una de les millors feines que es poden tenir en aquest trajecte que és la vida.

Opinions d’un pallasso. El compromís social de l’artista, conversa de Tortell Poltrona amb Miquel Osset (Cànoves i Samalús : Proteus, 2012)

Gemma Ventura Ferré. Entrevista a Tortell Poltrona: «La gent riu més com menys coses té»

Mot relacionat