TASTAR, antigament ‘tocar, palpar’, avui ‘gustar, provar’, mot genuí en la majoria de les llengües romàniques (català, occità, francès, italià, castellà antic) i transmès per aquestes al germànic occidental: d’origen incert, probablement imitatiu; és versemblant que s’originés per una onomatopeia tas-tas que expressa el copejar i toquetejar, paral·lela al quasi-sinònim tustar, que ve de tus-tus; són insostenibles totes les altres etimologies que s’havien proposat. 1.ª doc.: s. XIII.
[…]Tastar és un mot comú al català amb l’occità tastar, francès tâter i italià tastare, en tots ells tan antic com les llengües respectives i tan general com en català; en aquestes avui significa ‘palpar’, ‘tocar lleument’, però l’accepció ‘gustar’ es troba també en francès antic, on era tan cabdal que és en aquesta que des del normand va passar a ser el mot fonamental de l’anglès taste, tan general com en català; i en aquesta accepció resta avui en molts parlars del centre de França, així com en molts dialectes del Nord i del Migdia d’Itàlia, i és el sentit més general en llengua d’oc antiga i moderna.
Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VIII, entrada tastar
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...