Segons el Diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer, la paraula talòs, que nosaltres a Perpinyà no coneixem, és l’equivalent exacte de la paraula troncall, aquesta sí, 100% rossellonesa.

I què és un troncall? És una paraula que deriva de tronc (soca). Una tronca és una soca grossa, això tothom ho sap. La troncalla (segons el DCVB) és un ‘conjunt de branques o trossos de tronc’. Doncs, etimològicament, un troncall (paraula que no figura en el DCVB) és un soc, un tros de soca, de la mateixa manera que un talòs, en la seua accepció original, és un soc, un tros de fusta gruixut.

De manera figurada, doncs, ambdues paraules talòs i troncall es poden aplicar a persones obtuses, espesses, toixes i mancades de vivor.

Ara, jo no sé el que pot arribar a fer un talòs al sud de l’Albera. El que sí que sé és que al nord, un troncall fa troncalleries. I és una pena que la paraula troncalleria, tan graciosa, no aparegui enlloc, ni en el DCVB, ni en el Vocabulari rossellonès de Renat Botet, ni en el diccionari de Verdaguer.

Exemple d’ús:
Se la passa estiflat* al sofà, mirant les troncalleries que fan a la televisió.

*estiflat: assegut amplament, amb tota comoditat (DCVB).

Joan Bosch (d’Elna, Rosselló, des de Tolosa de Llenguadoc)

Torneu a talòs