Esteve Pujol i Pons, del Masnou (Maresme), ens il·lumina sobre un altre sentit del mot d’avui:

Per a mi, de tota la vida, garrofa també ha significat mentider. Ets un garrofa, deia el pare quan li n’etzibàvem una de massa grossa; quina garrofa que has dit! O sigui que tant era adjectiu com substantiu. Alguna vegada agafava la forma gallofa, que ja no respon a aquest significat sinó a un de molt diferent.

I sobre l’esguerrada o esguerro de l’altre dia, amb tot el respecte per als més savis que jo, crec que hi ha una etimologia més senzilla, que és fent-la derivar d’esquerra, i sense connotacions polítiques! Esquerrà com a sinònim de maldestre, imperfecte, dolent. Recordem que dretà, dreturer, destre… sempre van associats a significats positius, perfectes. És una teoria.

I Ramon Sales, del Guinardó (Barcelona), fa una proposta disfressada de reclamació (o és a l’inrevés?):

Sempre m’agrada llegir les definicions als mots del dia que proposeu, però avui, en part, m’he quedat igual que estava al llegir la definició de garrofa.

La proposta és que un proper tema sigui les paraules que apareixen a la definició d’avui, com a exemple dels mots científics que farceixen les definicions: «Fruit del garrofer, bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa.»

Efectivament, els redactors de diccionaris de vegades sembla que juguin a veure qui fa la definició més críptica (o qui desperta més sentiments de «sóc un ignorant» entre els lectors)… tot i que si dediquem uns quants dies a desfer l’embull i enviem els mots indehiscent (que el diccionari defineix amb un hàbil «no dehiscent» i, per a reblar el clau, dehiscent: «que presenta dehiscència»), polisperm (aquí sí que aclariríem alguna cosa: «que té moltes llavors») o coriaci («que té la consistència del cuir»), el més probable és que la majoria de subscriptors de ‘Cada dia un mot’ s’adormin com un sauló o es donin de baixa.

Per a aquells urbanites que no tenen gaire present què son els garrofers, aquí en trobareu unes quantes imatges. I també de les garrofes (o garroves a les Illes). De tota manera, pel context era evident que el significat que ens interessava del mot garrofa no era el literal sinó el figurat («mitjans de subsistència»). Per això hem classificat el mot dins la sèrie monedes i diners i no dins botànica.

Per cert, els qui s’hagin quedat amb les ganes de saber què vol dir dehiscència, aquí ho teniu: «acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (el pericarpi de certs fruits, l’antera d’un estam) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors)». Un altre dia ja veurem què són els gàmetes. A disposar.