etzibar v

Definició

1  Pegar, donar, un cop.

De sobte Gil y Gil va etzibar un cop de puny al periodista.

2  Engegar, llançar, violentament contra algú o alguna cosa.

Li etzibà un roc al cap.

3  Dir, pronunciar amb decisió, amb violència (paraules, renecs, mentides, idees absurdes, etc.).

M’ha etzibat un reguitzell d’invectives.

Etimologia

D’origen incert, probablement d’un atzebar, derivat de l’arabisme atzeb, ‘membre viril’, de l’àrab az-zebb, íd., amb un sentit de ‘fornicar’, i d’aquí ‘ficar, clavar’.

Usos

  • Una vegada, un crític literari que m’ha fet de pare i que coneixen fins i tot a l’estranger, em va dir:
       —Montserrat, em temo que mai no seràs una bona escriptora. No et drogues, no estàs alcoholitzada, i em sembla que no ets ni lesbiana.
       L’home etzibava raonaments brillants i em va fer pensar que no arribaria ni tan sols a ser una escriptora.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 12

Tema de la setmana

Si fa unes setmanes vèiem mots extrets de l’obra de Maria Aurèlia Capmany per commemorar els deu anys de la seva desaparició, aquesta quinzena és el torn d’una altra gran autora, Montserrat Roig (1946-1991), que va morir unes setmanes després.

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

de bon de veresdesori