A Perpinyà, amb el verb enganussar-se (que no escrivim mai d’aquesta manera sinó s’enganussar perquè, en la parla col·loquial nostra, en el cas dels verbs pronominals a l’infinitiu, no acostumem a fer servir les formes enclítiques) tenim un equivalent exacte del verb ennuegar-se en totes les seves accepcions.
Si menjaves més a polit, t’enganussaries pas tan soviny.
S’enganussaven de tant riure.
Jo li vaig (pronunciat ‘vai’) pas respondre paraula perquè l’emoció m’enganussava.
Joan Bosch (Elna, Rosselló)
Comentaris recents
amarar
Curiós que en el poema que citeu de Vicent André...
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...