Santa Llúcia en la cultura popular

(segons el Diccionari català-valencià-balear, d’A.M. Alcover i F.B. Moll)

El poble català té força devoció a santa Llúcia com a advocada contra el mal d’ulls i contra tota malaltia o defecte de la vista. Existeixen oracions especials dedicades a aquesta santa, com per exemple la següent, que es recita per fer sortir una brossa de l’ull: «Una brossa tinc a l’ull; no l’hi veig ni l’hi vull; santa Llúcia gloriosa, traieu-me la brossa de l’ull»; o aquesta variant, més completa: «Una brossa tinc a l’ull; no l’hi veig ni l’hi vull; tres gotes de llet de la Verge Maria sí que les hi vull; quan les gotes de llet de la Verge Maria hi seran, la brossa se n’eixirà; santa Llúcia gloriosa, traieu-me la brossa de l’ull, amèn» (Catalana, ii, 188).

A Sant Sadurní d’Anoia, la vigília de Santa Llúcia es reunien algunes nenes, recollien els llaços més bonics que tenien, i lligant-los al cèrcol d’un vímet que torcien en forma de 9, amb aquesta mena de penó anaven en colles per les cases tot cantant diferents cançons dedicades a la Santa; després del cant recollien els donatius en diners o en menjar que els de la casa els lliuraven (Catalana, ix, 44).

Santa Llúcia és la patrona de les cosidores, que celebren la seva festa (dia 13 de desembre) amb gran gatzara (Barc., Tarr., etc.).

«De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal», diu el refrany. Hi ha una variant d’aquest que diu: «Santa Llúcia de la Bisbal, tretze dies abans de Nadal»; el qualificatiu «de la Bisbal» és estrany, i Amades Seu 80 opina que pot deure’s a la força de la rima, però també que podria referir-se a la capelleta de Santa Llúcia anexa a la catedral de Barcelona, que es troba davant per davant del palau del Bisbe; més aviat creiem que es pot haver tret del santuari dedicat a Santa Llúcia en el terme de La Bisbal (Empordà) (Guia Cat. 118).

Existeix la creença que els dotze dies que passen entre Santa Llúcia i Nadal representen els dotze mesos de l’any, i que el temps atmosfèric que domini cada un d’aquests dies denota el temps que ha de fer en el seu mes respectiu (Llucmajor).

Referent a la durada del dia en l’època de la festa de Santa Llúcia, hi ha el refrany mallorquí que diu: «Per Santa Llucia, llarga és sa nit i curt es dia» (o «s’allarga sa nit i s’acurça es dia»). Però hi ha altres refranys evidentment inexactes, que atribueixen a aquella data un augment de la durada del dia, la qual cosa no ocorre fins a alguns dies més tard. «Per Santa Llucia, minva la nit i creix lo dia» (Camps Folkl. Men.); «Per Santa Llúcia, un pas de puça» (or., occ., val.).

Font: http://dcvb.iecat.net/