Escolà. Ajudant del sacerdot a la missa. Aquesta funció abans estava reservada a qui havia rebut l’ordenació com a acòlit. Per això dels escolans també se’n diu acòlits. Però s’admetia i fins i tot s’afavoria que fossin nens els qui ajudessin a dir missa. Els nens escolans solien vestir-se amb una sotana i un roquet. La paraula «escolà» deriva del fet que rebien escola o instrucció a l’església. Ser un bon escolà vol dir saber-la molt llarga. Ser l’escolanet d’algú és anar-li al darrere amb gran servilisme. Ser un escolà d’amén vol dir assentir a tot, sense criteri propi.

Escolania. Conjunt de nens que fan d’escolans en un monestir o en una basílica i ajuden en el cant. Hi ha escolanies que funcionen en règim obert, però les més conegudes són les que estan organitzades com un internat.

Salvador Alsius, Hem perdut l’Oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica
per a joves que no saben i grans que no recorden (Barcelona: La Campana, 1999), pàg. 110