Ramon Solsona

Quina diferència hi ha entre un scooter i una moto? És fàcil: els scooters són les vespes i les motos tota la resta. Aquesta explicació del subconscient lingüístic té lògica i fonament, perquè la Vespa va néixer el 1946 i en la dècada dels cinquanta va ser anunciada com un motorscooter, paraula anglesa que sembla referir-se a alguna cosa molt moderna i avançada, però que només vol dir ‘patinet amb motor’. Un scooter és, doncs, un patinet, una joguina.

Amb la Vespa els italians començaven a superar la dura postguerra. El motorscooter dissenyat per la casa Piaggio era petit, econòmic, lleuger, de línies harmòniques i atractiu per unes novetats revolucionàries. Segons el seu dissenyador, l’enginyer aeronàutic Corradino D’Ascanio, podien manejar una Vespa sense cap problema dones (per les faldilles) i els capellans (llavors Itàlia era plena de capellans i religiosos i tots anaven amb sotana). El conductor no anava cama aquí, cama allà, sinó que tenia les cames lliures i protegides per un paravent. No hi havia cadena, perquè el motor estava acoblat a la roda posterior, dins d’una carrosseria arrodonida que permetia guardar una roda de recanvi. Tot eren avantatges, excepte que no corria gens: a 80 quilòmetres per hora i encara gràcies.

El triomf de la Vespa va ser tan abassegador que, per un d’aquests miracles a la italiana, va arribar a convertir-se en un vehicle familiar en afegir-li un sidecar que s’atapeïa de criatures i paquets. Els cotxes utilitaris van acabar amb els sidecars.

Vespa en italià significa el mateix que en català, l’insecte que s’assembla a l’abella, però és més estilitzat. El nom de la marca va ser triat justament per una certa semblança visual i sonora amb l’insecte. Per això Piaggio va fer servir noms afins per a d’altres models. Un tricicle de batalla molt popular que aquí es va dir Vespacar era Apes (‘abella’) a Itàlia, i per la mateixa època (al voltant de l’any 60) va batejar com a Moscone un motor forabord («la Vespa del mar»). Més endavant un ciclomotor lleuger es va dir Grillo (‘grill’).

El 1952 Piaggio i l’empresa estatal INI van obrir als afores de Madrid una gran fàbrica anomenada Moto Vespa (el 1968 va néixer allí un model propi, el Vespino, independent de la marca matriu). El fosc paper del marquès de Villaverde, gendríssim de Franco, en la intermediació amb Itàlia va fer que la veu popular expliqués el significat de Vespa amb l’acrònim Villaverde Estraperlista Sin Pagar Aduanas. Se li deia també marquès de Villavespa.

Lambretta va ser des del primer moment la gran rival de la Vespa. Va néixer a Milà el 1947 a la factoria de Ferdinando Innocenti, del barri milanès de Lambrate, a la vora del riu Lambro. D’aquí ve el nom. Es va fabricar a Itàlia fins al 1971, però encara va continuar la producció a Espanya i l’Índia. A Espanya les Lambretta es fabricaven, sota llicència italiana, a Eibar, des del 1954. L’empresa va plegar als anys vuitanta. Encara subsisteixen avui molts Lambretta Club arreu del món, però aquesta marca mai no va tenir una imatge de glamour universal com la que va proporcionar Audrey Hepburn per a Vespa al film Vacances a Roma al costat de Gregory Peck.

Ramon Solsona, Marques que marquen. La curiosa història
de les marques més conegudes (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 187-188