Ramon Solsona

XECNA vol dir Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional. La Xecna promou la venda de begudes artesanes elaborades als Països Catalans i només cal veure el catàleg per adonar-se que la iniciativa comercial té una orientació ideològica molt clara. Algunes de les marques són: cava Sant Jordi, whisky Jaume I, moscatell General Moragues, rom Cristòfor Colom, ratafia Pau Claris, cervesa Almogàvers i vi 11 de Setembre. En destaco dues més, la llet anomenada sense embuts La Mamella Catalana i la beguda energètica que es diu Desperta Ferro. Això és un nom amb trempera i no Red Bull!

Aquestes begudes enceses de patriotisme em serveixen de preàmbul per parlar d’una beguda catalana humil però constant, una creació que, amb una mica de sort, hauria pogut fer ombra a la Coca-Cola. Perquè es tracta també d’un refresc dolç, fosc, carbònic i antic. Em refereixo al suau, paraula ben coneguda per moltes famílies catalanes i que la Gran Enciclopèdia Catalana defineix com a «beguda refrescant preparada amb cafè líquid, sucre i gasosa o sifó, eventualment amb una mica de brandi».

Quan jo era petit, a Barcelona era freqüent fer un suau amb cafè i gasosa després de dinar. El vaig perdre de vista fins que em vaig adonar que a les comarques de Tarragona tenia plena vigència. Llavors em vaig interessar pel nom: Per què suau? Per la dolçor? No va ser una recerca fàcil, perquè el suau és modest per naturalesa, s’estima més anar d’incògnit que fer soroll. Però Catalunya és un país petit en què no hi caben gaires secrets i al capdavall tot s’acaba sabent.

 
Tots els camins del suau porten a la família Solé, de Móra d’Ebre, que menava una fàbrica de begudes des del final del segle xix. De Carbónicas Solé en van sortir les gasoses i sifons La Morense i també de la marca Juan Solé. En algun moment, no sé exactament quan, van començar a fabricar un anomenat «ponche espumoso al café» amb la marca Zuavo. Els zuaus eren soldats francesos, inicialment d’origen algerià, que duien uns uniformes llampants. A l’etiqueta de les ampolles de Zuavo hi havia un soldat amb guerrera vermella i bombatxos blaus, era un zuau, però la gent, sobretot del Delta i comarques de Tarragona, deia la marca a la catalana aproximant-la a una paraula d’ús corrent: un suau. Si a d’altres indrets de Catalunya el cafè amb gasosa o sifó es coneix com a soldat deu ser pel mateix zuau que fa guàrdia a l’etiqueta.

En conclusió, la beguda que es coneix com a suau pren el nom d’una antiga marca comercial catalana.

el nou suau
La fàbrica de gasoses va plegar el 1983, però, des de fa un anys, a Benissanet es tornen a fer uns suaus que es venen en ampolles com les de gasosa. Els cafès Brasilia (Reus, 1960) han volgut recuperar el suau però no envasat, sinó preparat i servit al mateix establiment. Per això van encarregar a la reusenca Mariona Quadrada, cuinera i divulgadora de la nostra cuina, que en fes una actualització. El resultat han estat diverses receptes que, sobre la base de sempre—una part de cafè i tres de gasosa—, inclou combinacions diverses amb rom, canyella, vainilla, llimona, mel, xocolata, llet, pols de cacau, etcètera.

Ramon Solsona, Marques que marquen. La curiosa història de les marques
més conegudes (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 116-117