Ramon Solsona

Què hauria passat si Arthur Fry no hagués estat un home devot? Per què va anar a l’església aquell diumenge del 1970? Segurament va ser un designi de la Providència que a Fry li caiguessin del llibre de salms els paperets amb què havia marcat les pàgines. No va ser un accident, sinó el principi d’una revelació.

Els enginyers Art Fry i Spencer Silver treballaven a la poderosa 3M (Minnesota Mining and Manufacturing), que fabrica muntanyes de productes de diverses branques, com les cintes adhesives Scotch que comentem a part. En el transcurs de la seva recerca, Silver va provar un paper engomat, però no enganxava prou i es desprenia amb facilitat. Fry, que coneixia l’experiment del seu col·lega, va aplicar tires d’aquell paper fracassat al seu llibre de salms. Va funcionar de meravella, però Fry i Silver van trigar anys a millorar el producte i a convèncer l’empresa que allò tenia valor comercial. Les notes adhesives de posar i treure (tècnicament, microesferes copolímeres d’acrilat) es van patentar el 1979 i es van llançar al mercat d’Estats Units el 1980 amb el nom de Post-it (en anglès ‘penja-ho, fixa-ho’). En català se’n diu col·loquialment pòsits.

Vint anys abans, les oficines dels Estats Units ja havien conegut una petita revolució. La molt jove i molt decidida Bette Nesmith, divorciada i amb un fill, es va posar a treballar d’administrativa, però, cansada de repetir els treballs per culpa dels errors de mecanografia, va buscar una solució. Investigant d’una manera intuïtiva i assajant a casa, va inventar el 1956 un producte anomenat Liquid Paper, paper líquid que servia per tapar un error mecanogràfic perquè es pogués tornar a escriure al damunt. Va arrasar amb el nom de Mistake Out (‘fora errors’).

A Europa el procés va ser diferent. El 1959 Otto W. Carls obre a Frankfurt la companyia Tipp-Ex que fabrica unes tires de paper de correcció anomenades Tipp-Ex, del verb alemany tippen (‘escriure a màquina’) i el prefix llatí ex- (‘fora’). El sentit de Tipp-Ex és, doncs, una mena de desescriptura.

Ramon Solsona, Marques que marquen. La curiosa història de les marques
més conegudes (Barcelona: Pòrtic, 2015), pàg. 82-83