Cada temporada es faria fer unes targetes per enviar a les clientes, emmarcades amb tot de torterols cal·ligràfics i el seu nom en lletra anglesa, al mig. Perfumades. Les tancaria uns quants dies en una capsa encoixinada, i abans hi tiraria un rajolinet de perfum…

• Mercè Rodoreda, «Fil a l’agulla», dins Vint-i-dos contes (1958)

Plovia a bots i barrals. L’aigua deixava regalims sobre el xarol dels tricornis, saltava la protecció de les celles i es ficava als ulls dels dos guàrdies civils, que, amb les capes amarades, relliscaven feixugament costa avall cap a l’era del mossèn. Els bigotis, que el fundador del cos havia volgut «bien enhiestos», els penjaven desmaiats i deixaven anar un rajolinet esllanguit d’aigua a cada cantó de la boca.

• Marta Banús, El safareig dels morts (Barcelona: Columna, 2012)