«ACESA ens roba», diuen unes grandioses lletres blanques que omplen l’autopista de justa indignació. En conseqüència, el senyor Acesa deu ser un lladre com una casa de pagès, perquè si fos un simple pispa la pintada diria «ACESA ens pispa» i per comptes d’indignació més aviat despertaria una certa compassió. Robar és una cosa lletja i ja de ben petits aprenem que no s’ha de fer, però pispar… El pispa no instal·la peatges ni crea grans corporacions financeres, és un modest artesà que pessiga amb dos dits un portamonedes, estira una geca d’un penjador o fins i tot furta discretament un llibre o un disc de casa dels amics que l’han convidat a sopar. Si no, com és que diem «m’he atipat com un lladre» o «he xalat com un lladre»? Perquè els lladres cometen robatoris a gran escala, mentre que els pispes sobreviuen a base de furts d’estar per casa.

• Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Labutxaca, 2009)

 
Ninots de Ferreres publicats a El Periódico de Catalunya el 23 de setembre del 2010
i el 26 de juliol del 2009, respectivament