El fènix és un ocell fabulós, originari d’Etiòpia, la llegenda del qual es relaciona amb el culte al Sol dels egipcis. Heròdot és el primer que en parla, i, després d’ell, els poetes, els mitògrafs, els astròlegs i els naturalistes ens en donen més detalls. L’aspecte general d’un fènix és el d’una àliga, però amb una grandària considerable. El plomatge llueix els colors més bells: roig de foc, blau clar, porpra i or.

La llegenda del fènix afecta sobretot la mort i el renaixement de l’ocell. Per això és l’únic de la seva espècie que no es pot reproduir com els altres animals. Quan sent arribar la fi de la seva existència, el fènix aplega plantes aromàtiques, encens i amom i en fa una mena de niu. Segons una tradició, l’ocell cala foc a aquesta pira aromàtica i, de les cendres, en sorgeix un nou fènix.

Pierre Grimal, Diccionari de mitologia grega i romana (Barcelona: Edicions de 1984, 2008), pàg. 197