En un sentit bastant literal, la frase ensenya que les coses es gasten en l’ús diari que se’ls dóna, i que a força de mudar i fer anar els objectes aquests van desapareixent. De la mateixa manera, i en sentit figurat, s’utilitza per significar que, en un negoci o circumstància similar, es van perdent diners a cada idea o situació nova que s’afronta, ja sigui per culpa de discussions o desacords, com perquè els invents que volen fer-se siguin en realitat «idees de bomber», com també se sol dir.
En relació amb la parèmia, al 1886 el publicista i historiador Josep Cortils escrivia en un dels seus treballs de divulgació històrica i folklòrica: «Advertits per doloroses experiències de que, com diuen ab expressiva frase, a cada bugada hi perdem un llençol, ço és que les revoltes no fan més que aumentar los atrasos de l’Estat, atrasos que a la fi venen a caure sobre les espatlles del contribuyent.»
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània Edicions, 2000), pàg. 112
Comentaris recents
moll -a
I encara m'he deixat la "molla" del pa, que a Pala...
moll -a
Hi ha els "molls" de cuina, que són unes pinces. ...
tant li fa naps com cols
Al cançoner popular també hi ha naps i cols que ...
com una sopa
Agafar un pop, és una expressió...
com una sopa
A Ille sur Têt, els pares parlavan de ser moll co...