Segons el Diccionari català-valencià-balear, jas és la «forma d’imperatiu de segona persona singular amb què indicam a algú que prengui allò que li oferim; equival a “pren”, “té”», i ve de la forma «hages (imperatiu d’haver), amb desplaçament de l’accent i canvi de la vocal per influència de la forma de plural jau (=hajau)».

Segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines (vol. IV, entrada haver), jas seria una evolució del llatí habeas hoc o istud, ‘tingues això’, que hauria passat a ser (v)ias açò: «En la llengua moderna, l’ús de jas ha quedat, sobretot, com una particularitat característica de les Illes i del País Valencià. Molt divulgat sobretot l’ús en el català balear, on forma part de la llengua comuna i més general […] Al costat de jas s’usa jau, quan es diu a un plural: “Dels dos que jo teng, | jau, un llençolet; | tapau-ló, sa Mare, | que no tengui fred”. En el Migjorn valencià també es degué dir jau/iau paral·lelament, però […] en lloc de iau avui diuen iagéu».

I Eugeni S. Reig, a Valencià en perill d’extinció (2a ed., 2005), ens en dóna les informacions següents:

Considere que aquest mot és el pronom adverbial hi seguit d’una forma arcaica de la segona persona del singular de l’imperatiu del verb haver, motiu pel qual seria més adequat escriure hi has que jas, ja que la primera grafia està més d’acord amb el seu origen etimològic. De la mateixa manera que escrivim: «Hi ha pa», hauríem d’escriure: «¿Vols pa? Hi has-ne». A més, si ho escriguérem així, faríem que la grafia es corresponguera amb la pronúncia real de la majoria dels valencians. No obstant això hem de tindre en compte que els nostres clàssics sempre varen escriure jas i que així ho trobem en tots els diccionaris valencians antics i moderns. Al migjorn valencià s’utilitza, amb el mateix significat, la variant nyas, forma evolucionada de n’hi has.

Quan ens dirigim a diverses persones a les quals parlem de tu, s’empra la forma en plural jaeu. També s’empren les variants formals jaseu, jagueu, etc. En terres meridionals es diu nyaeu:
   ¿Què voleu, taronges i mandarines? ¡Nyaeu-ne!

Els mots jas i nyas també s’usen com a interjeccions.

És molt utilitzada l’exclamació de sorpresa: ¡jas, coca!, així com la seua variant, ¡nyas, coca! A Alcoi s’empren, amb aquest significat, les expressions ¡nyas, torrat!, ¡nyas, cantí! i ¡nyas, cantí, tira-li! Totes aquestes locucions tenen el seu equivalent en llengua castellana en exclamacions com ¡toma castaña!, ¡arrea!, ¡anda, la osa!, ¡atiza!, ¡zambomba!, ¡sopla!, etc.

També: nyas, tin, pren, té

No sé si coneixeu l’endevinalla o joc de paraules, replegat al marquesat de Llombai (Ribera del Xúquer). Es fa la pregunta: «¿Com es diu “Jas pa gat” en castellà?» Si l’interlocutor contesta: «¿Ya has pagado?», se li corregeix: «No, es diu “Toma pan, gato“», i si contesta aquesta segona frase se li corregeix amb la primera opció.

—Vicent Climent (Llombai)