[…] el teu cel car era un cel ben teu no el pertorbaven els avions ni les sirenes. era encara un cel de primera comunió no com aquest altre cel de ciutat. no et parle d’aquell cel de la guerra. et parle mira vine d’aquest cel dels pobres perquè hi ha un cel dels pobres. no no em clave en bucs de teologies. parle d’allò que es veu d’allò que veus des del teu balcó darrere els vidres […]
Vicent Andrés Estellés, Quadern de 1962, dins Obra completa 2 (València: Tres i Quatre, 1999)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...