Nina Berbèrova
Cada persona té records secrets meravellosos, de la infantesa o de la joventut, i fins i tot de la maduresa, uns retalls especialment valuosos del passat. Un dia d’estiu, a la vora del mar, les paraules d’algú, o el silenci d’algú, o una conversa. Sabem que d’aquests records no en queda res a la vida real: els participants, joves i vells, o bé s’han mort, o bé han canviat fins a ser desconeguts. La casa s’ha cremat, han talat el jardí, el lloc ha canviat tres vegades de nom, qui sap si en aquell indret ha crescut un bosc espès, o a l’inrevés, han fet allí un nou mar. Nosaltres estem totalment sols al món amb aquest record, aïllats amb ell (igual que un somni, perquè el somni i nosaltres estem sols), cara a cara amb ell.
I quan morim, aquestes visions encisadores, refinades i secretes, que només existeixen en nosaltres, també moren. Ningú no les restaurarà mai. Cada persona és un recipient on viuen aquests instants. Un aquari on neden.
- Nina Berbèrova, El subratllat és meu (Barcelona: Edicions 62, 1995), traducció de Josep M. Güell, pàg. 335

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...