COM ÉS QUE HE PASSAT LA VIDA
sense no haver quedat
presoner d’alguna trampa,
no havent tingut el fi
d’evitar-les? Ignorava
que existissin i no tinc
cap destresa instintiva
per sortir de pous o clots.
Per tant cal atribuir-ho
a un fet meravellós:
poder veure dins la fosca,
tal com fan els rats-penats,
que coneixen sense aprendre.
Com és que he arribat tan lluny,
no tenint un vademècum
ni cap brúixola adient,
rodejat de romagueres
i de fites o mollons,
preparats per fer-me perdre?
Ha estat la capacitat
de percebre la sendera
que em tocava, a mi només,
i no entendre la dels altres.
Miquel Bauçà, Els somnis (Barcelona: Empúries, 2003)
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...