Hi ha coses massa pures
A Pere Quart / Joan Oliver, en homenatge
Sí, hi ha coses massa pures,
per a temps de mediocritat gens entelada.
Acabem per agrair
absències no volgudes,
buits que no podem omplir, silenci…
mot que havíem bandejat del diccionari.
Del Vallès, però, encara en queden
alguns pins, força romaní…
potser la meva recança
i poca cosa més: adéu quarteres i terra i turons.
Mentre, Barcelona treu les escorrialles
d’algun projecte, mandrosa.
Grisor a un costat i a l’altre de la Plaça
i dubtes de si Catalunya, avui, és catalana.
Per escarni, marxen exèrcits impúdics
i surten, de bosses de cel·lofana,
persones amb arnes dels anys seixanta:
el temps, sembla, no passa.
Hi ha coses massa pures
per a tan quotidianes bajanades.
Marta Pessarrodona, Animals i plantes (Barcelona: Meteora, 2010)
Pere Quart: «Hi ha coses massa pures»

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...