Antoni M. Marsal escriu a El Baluard (núm. 126, 2003), revista d’informació local i de cultura de Sarral (Conca de Barberà ):
L’ús freqüent d’aquests dos mots els ha soldat en un de sol i li ha donat el significat de confusió, enrenou. Joan Amades apunta el possible origen d’aquesta expressió: l’any 1258, el papa Alexandre IV, mitjançant la butlla Mare Magnum, confirmà nombrosos privilegis a favor dels dominics, concessió que motivà moltes protestes i portà , per tant, força cua d’esmenes, de manera que l’expressió maremà gnum va acabar significant ‘embolic’.
Comentaris recents
escuranda
Al Rosselló, de l’escuranda en diem: la fregara...
gavarrella
El meu avi ajudat pel meu pare havien pescat amb g...
escuranda
La paraula de hui m'ha fet una il·lusió especial...
prou i massa
La meva à via, en comptes de “ja n’hi ha prouâ...
a tentipotenti
El avis i els pares a Illa de Tet deien "EN TANTA ...