Antoni M. Marsal escriu a El Baluard (núm. 126, 2003), revista d’informació local i de cultura de Sarral (Conca de Barberà):

L’ús freqüent d’aquests dos mots els ha soldat en un de sol i li ha donat el significat de confusió, enrenou. Joan Amades apunta el possible origen d’aquesta expressió: l’any 1258, el papa Alexandre IV, mitjançant la butlla Mare Magnum, confirmà nombrosos privilegis a favor dels dominics, concessió que motivà moltes protestes i portà, per tant, força cua d’esmenes, de manera que l’expressió maremàgnum va acabar significant ‘embolic’.