Seu Lloc ocupat per un poder o autoritat, especialment quan l’ostenta el Papa (Santa Seu o seu pontifícia) o un bisbe (seu episcopal). També es sol dir «seus» d’algunes catedrals —com, per exemple, la seu de Lleida— o de col·legiates grans —com la seu de Manresa. Aquesta segona accepció dóna lloc a la locució semblar l’obra de la seu, amb la qual s’expressa que un procés es fa interminable. És en el mateix sentit que es diu semblar l’obra de la Sagrada Família, fent referència al temple dissenyat per Gaudí i que es construeix a Barcelona. Una altra expressió popular és ser com el pet d’en Romeu, que va fer trontollar la Seu, que es refereix a coses petites que provoquen molt d’enrenou.
- Salvador Alsius, Hem perdut l’oremus. Petita enciclopèdia de la cultura catòlica (Barcelona: La Campana, 1998), pàg. 280
Comentaris recents
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...
safa
Això de safa té algun parentiu amb safata (o vic...