El mot d’avui m’ha recordat un antic nom del meu poble, Constantí. Cap als anys vuitanta, en plena emergència de les ràdios locals, a Constantí vam tenir «ràdio Llentisclell»; gairebé ningú sabia què volia dir aquell nom tan estrany, només els que li van posar el nom.
   —Carmina Ferré (Constantí, Tarragonès)

Quant al llentiscle, recordo que, en el delta de l’Ebre, anomenen mata aquesta planta.
   —Mercè Piqueras (Barcelona)

Al Maestrat, el llentiscle rep el nom de matissa i, tot i ser un arbust, al mas de l’Algepsar (a Atzeneta) en tenen una ben esporgada que té les dimensions d’un arbre, amb una soca que ens parla de dècades. Ben prop hi ha el barranc de la Matissa.
   —Jesús Bernat (Almassora, Plana Alta)

El mot matissa és d’ús habitual en les comarques septentrionals del País Valencià, però els vocables més usats pels valencians per a denominar aquesta planta són llentiscle (en alguns llocs pronunciat ‘dentiscle’, ‘gentiscle’ o ‘rentiscle’), mata llentisclera o, simplement, mata.
   —Eugeni S. Reig, Les nostres paraules (València, 2008)

Al Diccionari català-valencià-balear trobem:

Mata llentrisquera: la que produeix llentiscle (Bal.)
Conèixer d’enfora ses mates llentriscleres: esser molt perspicaç (Mall.).
Conèixer ses mates que fan llentiscle: esser molt perspicaç o experimentat, conèixer el que és bo i el que és dolent (Mall., Men.).
D’enfora se coneixen les mates llentriscleres: vol dir que el caràcter de les persones es manifesta aviat per llur manera d’obrar.
No totes les mates fan llentiscla: significa que no tothom obra de la mateixa manera.

Torneu a llentiscle