La traïció de Judes segons Mateu (26): versió de Joan F. Mira

 

 

[…] Al vespre, Jesús era a taula amb els dotze, i mentre sopaven va dir: “No us enganye: un de vosaltres m’entregarà”. Ells es van posar molt trists i van començar a preguntar-li un darrere de l’altre: “Seré jo, senyor?” “Qui ha sucat amb la mà al plat al mateix temps que jo”, va respondre, “és qui m’ha d’entregar. Ara el fill de l’home se’n va, tal com està escrit que ha de fer, però pobre d’aquell que l’ha traït! Més li valdria no haver nascut, a aquest home.” “Potser sóc jo, rabí?”, li va preguntar Judes, el traïdor. I ell va dir: “Ja ho has dit”.

[…] [Més tard, a l’hort de Getsemaní] I per tercera vegada els deixà i va anar a fer la mateixa pregària. Tornà encara on eren els deixebles i els va dir: “Veig que encara dormiu i descanseu, quan s’acosta l’hora en què el fill de l’home ha de caure en mans d’uns criminals. Alceu-vos, vinga, que el traïdor ja és a prop.”

Encara no havia acabat de parlar, quan arribà Judes, un dels dotze, i amb ell tota una tropa amb punyals i bastons, enviats pels grans sacerdots i els ancians del poble. L’home que l’havia d’entregar els havia fet un senyal: “És qui jo besaré, agafeu-lo”. I sense esperar més, s’aproxima a Jesús, li diu: “Salut, rabí”. I li fa un bes afectuós. “Ja veig a què has vingut, amic”, va dir Jesús. I aleshores el van rodejar, li van posar les mans damunt, i el detingueren. De sobte, un dels seguidors de Jesús va tirar mà al punyal violentament, i d’un colp va tallar l’orella a l’esclau del gran sacerdot. “Guarda el punyal al seu lloc”, va dir llavors Jesús, “perquè els qui agafen el punyal moriran sota el punyal. O et penses que no puc demanar a mon pare que pose ara mateix a les meues ordres més de dotze legions d’àngels? Però llavors, com es compliria l’escriptura, que diu que ha de ser així?” A continuació, es va dirigir a la tropa: “Per què heu eixit a agafar-me amb punyals i bastons, com si fóra un bandoler, si cada dia m’asseia i ensenyava al temple i no em vau detenir? Però tot és com havia de ser, perquè es compliren els escrits dels profetes.” I en aquell punt, tots els deixebles el van abandonar i van fugir.

Evangelis de Marc, Mateu, Lluc i Joan, amb els fets dels apòstols, la carta de Pau
als romans i el llibre de l’apocalipsi
, versió nova del grec per Joan F. Mira

(Barcelona: Proa, 2004, reed. laButxaca, 2011)

Mot relacionat