Cult. pop.—L’operació de tondre (la tosa) de les ovelles es fa al principi de l’estiu. L’eina per a tondre-les són les estisores de tondre, que són unes estisores molt arcaiques, d’una sola peça, que manegen els tonedors, homes especialitzats en aquesta feina. Hi ha diverses maneres de tondre, que a Mallorca tenen aquests diferents noms: Tondre de filera, que es fa tallant la llana seguit seguit, com si es llaurés, fent ratlla o filera; tondre de gra d’ordi, que consisteix a tallar la llana de manera que el tallat romangui fent una multitud de regruixos rombals; tondre de miralló, en què es talla de manera que el tallat formi regruixos quadrats. La tosa es fa cantant cançons especials, de lletra i ritme adequats a la feina a què s’apliquen. Heus aquí la lletra de dues cançons mallorquines de tondre: «Val més tondre una setmana | que segar un pensament. | ¿No trobau que és diferent | tocar cards o tocar llana?»; «Tonedors, toneu ran ran, | que es paraire no se queix, | perquè diu que estima més | sa de més prop de sa carn». Del Ripollès tenim aquesta cançó: «Cançó nova i divertida | que n’és cosa d’alegrar, | de vuit dones presumides | que se’n varen fer xollar».

Loc.—a) Haver-hi que tondre: haver-hi feina o negoci a fer (Mall.).—b) Tondre sense estisores: enganyar algú o produir-li voluntàriament un perjudici (Mall.).—c) Anar a tondre i venir tos: resultar enganyat o perjudicat aquell qui intentava enganyar o perjudicar un altre.

Refr.—a) «El bon pastor, sense escorxar ton» (Mall.); «El bon pastor, ton les ovelles i no les escorxa» (or., occ.): significa que l’home entès fa les coses del seu ram així com cal, i l’inexpert les fa malbé.—b) «Qui no ho vol pelut, que s’ho tongui»: es diu per manifestar indiferència envers el que els altres poden censurar.

Diccionari català valencià balear, entrada tondre