Com que són diversos els pistils de cada flor, el resultat és un fruit compost o infructescència, una móra de color vermell intens, quasi escarlata, anomenada móra roja, gerd o gerdó (cast. frambuesa, sangüesa o chardón). Aquesta móra roja, fàcilment separable del receptacle en arribar la maduresa, és molt preuada perquè té la polpa sucosa, mucilaginosa (s’infla en absorbir aigua) i agradablement aromàtica, a més de combinar el sabor dolç amb un puntet àcid a causa de la relativa abundància d’àcids cítric i màlic (àcid hidroxisuccínic, C4H6O5).
- Daniel Climent i Giner, «Barroc albarzer», dins Herbari. Viure amb les plantes (València: Universitat de València, 2012)
ℵ
Carme Bosch i Cristina Bota, Guia del recol·lector. Remeis i usos de les nostres plantes i bolets (Barcelona: Viena, 2013)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...