Es curiós d’observar el doble significat, aparentment contradictori, que ha pres el verb eixumorar o eixamorar: per a uns mallorquins, significa ‘començar a eixugar’; per a altres, ‘començar a mullar’. La duplicitat s’explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixumorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s’ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixumorada», el qui la sent encara humida interpreti que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i doni al verb eixumorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’. Un cas anàleg, però invers, ens l’ofereix l’antic català mig viu, amb què es designava la persona que havia perdut els sentits i que avui en dia es diu mig mort: naturalment, el qui és mig mort, només és mig viu, i per això trobem dues expressions aparentment antitètiques i al mateix temps sinònimes, mentres que en el cas de eixumorar trobem una mateixa paraula aplicada a dos significats que semblen també antitètics.
Diccionari català-valencià-balear
Torneu a eixamorar
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...