Embosta, ‘porció de qualsevol cosa escampadissa que cap en la conca de les dues mans juntes’, abans ambosta i amosta (d’on la variant almosta), del cèltic ambosta id., derivat de bosta ‘conca de la mà’ (irl. mj. boss, bass, gaèlic bas, bretó boz), amb el prefix ambi- ‘ambdós, tots dos’. 1.ª doc.: tant amosta com almosta ja es documenten en el s. xiv, ambosta en el xvi.

[…] L’àrea del mot s’estén avui a tots els àmbits del Principat (a penes és conegut a Barcelona, però sí a totes les comarques, fins les immediates a la capital) i a les Illes, no sols Mallorca i Menorca, sinó fins Eivissa; en el domini valencià no em consta que s’usi. Pel Sud, però, l’àrea arriba fins a Tortosa i Gandesa, en la variant «aumosta: quantitat de gra, llegum, etc. que pot agafar-se amb les dues mans». Una variant amostra és també del Maestrat […] En algunes bandes sembla haver-se convertit en una eina per mesurar àrids, de cabuda equivalent al grapat o ambosta […]

 
Joan Coromines,  Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana,
entrada embosta, vol. iii, pàg. 280-281