Anar de ros. — Participa bastant del sentit de l’anterior [anar de gorra], si bé sembla que no és tan extens i es refereix sols a poder entrar als espectacles i a altres llocs sense pagar; viatjar de franc i gaudir d’altres franquícies, però sense arribar a menjar ni a altres gràcies gaudides bòbilis. Aquesta frase sembla tenir un origen modern i referir-se a l’avantatge de què havia gaudit la tropa entrant a la majoria d’espectacles públics sense haver de satisfer entrada, puix que els valia el fet de portar ros, nom del casquet o capell propi de la tropa des de mitjan segle passat, en què fou implantat pel general Ros de Olano, el qual li donà el seu nom. La frase és, doncs, moderna. És molt comú de creure o suposar que no és anar de ros, sinó anar d’arròs. Nosaltres no juraríem pas que no fos així, puix que ens crida moltíssim l’atenció la gran extensió de la frase que ens ocupa pel poc temps que faria que fos creada, si en realitat el seu origen i significat fos el que donem; però així ens ha estat contat per persona que ens mereix bon crèdit i respecte i, altrament, no hem trobat el més mínim rastre que n’aclareixi el significat i sentit si es tracta d’arròs en lloc de ros. El capell militar també havia rebut entre altres noms el de gorra.

Joan Amades, Refranyer català comentat, 1951, p. 44