Anar al darrere amb un flabiol sonant. Per significar que en una cosa ja no hi ha res a fer, o que ja no hi ha apel·lació ni remei en quelcom, així com que tot quant es faci per a convèncer o reduir algú serà inútil i ineficaç. Al·ludeix al flabiolaire que va darrere dels gegants fent-los música sense que ells en puguin percebre ni endur-se’n res, donada llur condició material. Tant si sona com no, i soni el que vulgui, ells fan la seva via inalterables i indiferents a tota la música.
Joan Amades (1932), recollit a la Paremiologia catalana comparada digital
ℵ
Ninot de Miquel Ferreres publicat a El Periódico de Catalunya el 17 de juliol del 2006
Comentaris recents
mestre de cases
No descarteu que no estigui relacionada amb l'expr...
mestre de cases
Segons Trinidad Escudero Alcamí, que ha estudiat ...
mestre de cases
... allò semblava un sarau de dàlies. ???...
mestre de cases
—Espavila’t, perquè aquest ...
paret seca
I quan plou a Mallorca com en diuen de la pedra en...