Ésser com una bassa d’oli. S’acostuma a dir per descriure la mar quan està ben plana i calmada i, per analogia, de totes les coses o situacions que estan tranquil·les i plàcides.

El fet que determina aquesta dita és el procés de neteja de l’oli un cop premsat, el qual passa per diverses bassetes plenes d’aigua, que, en ser més pesant, sempre queda a sota, amb la qual cosa només es veu l’oli totalment reposat. Avui dia, amb l’arribada d’unes noves tècniques i maquinària d’origen italià, aquest procés ja és molt difícil de presenciar.

Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys. Aires de serè en la nostra parla (Valls: Cossetània, 2000)