Aquell any [1906] vaig sortir dels estudis descoratjat fins a l’à nima. Em semblava evident que, ni amb bons mestres ni sense, allò no tenia remei. L’única sortida era la fugida. Els catedrà tics amb aptituds de professors autèntics, fins de grans professors, eren impotents per a redreçar i bastir de nou aquella ruïna plena de bardisses i de llangardaixos. […] Era el fons mateix de la institució docent el que estava corcat fins a la medul·la. Era —per dir-ho d’un cop— l’aspecte cultural del gran fenomen col·lectiu: la decadència de l’Estat espanyol.
El resultat venia a ser aquest: el noranta-vuit per cent dels ensenyaments que rebÃem a la Universitat eren tan inútils per a anar pel món, que un cop fora d’ella havÃem d’esborrar-los del magÃ, a corre-cuita, com aquell qui esborra una pissarra acadèmica. I el poc o molt de cosa viva que els estudiants d’aquell temps hem arribat a adquirir més tard ha estat après fora de les aules, en llibres i centres estrangers, o fruit penós de l’autodidactisme.
Per aquells dies, el setmanari satÃric més llegit a Catalunya, i que millor representava, traduïts a caricatura, l’amargor i el fel que covaven a l’entranya del poble, publicà (em penso que amb motiu de les festes de la Mercè) una auca que tingué molt d’èxit. Un pagès de barretina venia a Barcelona per primera vegada, i es passejava bocabadat per tota la capital. Davant l’edifici de la Universitat, l’acompanyant del bon home li deia:
Veieu?, en aquesta casa
us han fet tornar el noi ase.
Aquesta facècia ho diu tot. L’auca expressava perfectament el que tothom sentia. La Universitat de Barcelona era, en efecte, una Universitat de rodolÃ.
Gaziel, Tots els camins duen a roma. Memòries, I (Barcelona: Edicions 62, 1981), pà g. 220-221
Comentaris recents
escuranda
Al Rosselló, de l’escuranda en diem: la fregara...
gavarrella
El meu avi ajudat pel meu pare havien pescat amb g...
escuranda
La paraula de hui m'ha fet una il·lusió especial...
prou i massa
La meva à via, en comptes de “ja n’hi ha prouâ...
a tentipotenti
El avis i els pares a Illa de Tet deien "EN TANTA ...