Algunes variants del refrany d’avui, segons ens ha fet saber amablement el paremiòleg Víctor Pàmies i Riudor:
– El que és fill d’un gat si no se li coneix amb la cua se li coneix amb el cap (Amades, 1951, Folklore de Catalunya. Cançoner)
– No hi ha gat que no es retiri de la cua o del cap (Elda Cruanyes, 1985, Tal com sona a Cadaqués)
– Qui de gat neix, de cap o de cua s’hi pareix (Vol dir que els fills solen semblar als pares) (El refranyer, per José Gargallo Gregori, 2008)
– Qui és fill del gat, se li assembla de la cua o del cap (Sebastià Farnés, 1992, Paremiologia catalana comparada, IV) [L’Enciclopèdia de Farnés són 8 volums de gairebé mil pàgines cadascun. Cada entrada té moltíssima informació amb fonts i exemples. Molt recomanable.]– Qui és fill d’un gat, si no s’hi assembla de la cua, s’hi assembla del cap (Elvira Farràs, 1998, Ribera amunt són les boniques)
– Qui és parent del gat, li sembla de la cua al cap (Esteve Busquets, 1987, Els animals segons el poble)

Comentaris recents
sense trencar ous no es fan truites
Jo ho tenia entès com a "mal necessari" per obten...
trinxar
Quan érem xiquets,a La Safor, fèiem arca i si la...
cappelat -ada
Gràcies Albert, ha quedat clar el tema: cap pelat...
trencall
Al Moianès, en comptes de "trencall" es diu ...
trencacolls
Una mica potser marginal: l'ocell colltort, pobret...