La Mireia Puertas Munté ens fa arribar aquest interessant missatge:
El mot d’avui m’ha fet pensar en un altre verb que jo he sentit a Sant Pau de Segúries, al Ripollès, a tocar de la Garrotxa, i que el trobo boníssim i encertadíssim. Es tracta d’esfer-se. El diccionari de l’Institut no el recull pas, però sí l’Alcover-Moll:
ESFER v. refl.
Tractar-se, relacionar-se (Olot). «Aquestes famílies s’esfan molt».
Etim.: aglutinació del pronom pers. reflexiu es i del verb fer. Fer-se significa també ‘tractar-se’, ‘relacionar-se’. Locucions com es fan, es feien, han estat interpretades com a esfan, esfeien, i sobre elles s’ha format l’infinitiu esfer.
Comentaris recents
guatlla
Al País Valencià, almenys a les comarques de la ...
guatlla
Aquell baix llatí "quaquĭla", per força paraula...
garrofa [2]
Una de les obres més populars d'en Frederic Soler...
llufa [2]
Correcte! Encara que per aquestes ventositats sile...
llufa [2]
Gràcies ! Nosaltres també ho empravam per una v...