FELIBRE, ‘poeta occità modern’, de l’occità felibre íd., mot d’etimologia incerta, tret l’any 1854 per Mistral i els altres fundadors del moviment poètic en llengua d’oc, d’una cançó local, on sembla que era un mot fantasma degut a un malentès popular. 1ª doc.: 1867, Víctor Balaguer.
[…] Els set fundadors decidiren adoptar com a nom dels adeptes a la institució del felibratge (felibrige) el mot misteriós felibre, de sentit i origen desconegut, que figurava en una cançó popular, en el vers emé li sèt felibre de la lei ‘amb els set felibres de la llei (religiosa)’, prenent-lo per equivalent de ‘doctor de la llei’. L’explicació més raonable és la del gran deixeble de Mistral, i eminent lingüista, Jules Ronjat, que en aquesta cançó la frase resultava d’una pronúncia malentesa d’una frase emé lou Sepher, libre de la Lei, on sepher és el mot hebreu per a ‘llibre’, i libre de la lei era una explicació aclaridora del mot sepher (Sepher Tora ‘llibre de la Tora’).Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III
Vegeu també l’entrada felibritge a la Gran enciclopèdia catalana

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...