FELIBRE, ‘poeta occità modern’, de l’occità felibre íd., mot d’etimologia incerta, tret l’any 1854 per Mistral i els altres fundadors del moviment poètic en llengua d’oc, d’una cançó local, on sembla que era un mot fantasma degut a un malentès popular. 1ª doc.: 1867, Víctor Balaguer.
[…] Els set fundadors decidiren adoptar com a nom dels adeptes a la institució del felibratge (felibrige) el mot misteriós felibre, de sentit i origen desconegut, que figurava en una cançó popular, en el vers emé li sèt felibre de la lei ‘amb els set felibres de la llei (religiosa)’, prenent-lo per equivalent de ‘doctor de la llei’. L’explicació més raonable és la del gran deixeble de Mistral, i eminent lingüista, Jules Ronjat, que en aquesta cançó la frase resultava d’una pronúncia malentesa d’una frase emé lou Sepher, libre de la Lei, on sepher és el mot hebreu per a ‘llibre’, i libre de la lei era una explicació aclaridora del mot sepher (Sepher Tora ‘llibre de la Tora’).Joan Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. III
Vegeu també l’entrada felibritge a la Gran enciclopèdia catalana
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...