Fastijós i fastigós; fastig i fàstic
El mot d’avui (fastijós) ha generat uns quants missatges de subscriptors alarmats (que hem ficat els peus a la galleda, que s’escriu amb g, etc.).
Segurament no és gaire utilitzat, com tampoc no ho és el mot del qual deriva, fastig (que cal no confondre amb fàstic). El Diccionari català-valencià-balear diu que fastig «és paraula poc usada en el llenguatge quotidià, però adoptada en el literari amb el significat 2».
El significat 2 és «Sensació de cansament produïda en l’ànim per una cosa massa insistent o excessiva o mancada de tot interès; castellà hastío».
Fastijós, doncs, seria semblant a ‘enutjós, empipador’. I fastig ho hem de pronunciar perquè rimi amb desig, com suggereix el refrany que acompanyava el mot d’avui: «més val desig que fastig».
Joan Coromines ens diu que el mot fàstic deriva de l’antic fastig (pronunciat fastitj). Fastig està documentat des del segle XIII (Llull: «cell qui de vici ha desig | perverteix desig en fastig») i «és la forma dominant de molt a l’Edat Mitjana». També en la mateixa època apareix la forma fasti que evolucionaria cap a fàstich i fàstic, amb un significat diferent.
Comentaris recents
fer més por que una pedregada
Cert, jo de la meva mare sempre he escoltat aquest...
espasa
És la primera vegada que veig que ESPASA és o po...
esfreixurar
Sinònim de desbutzar....
pelar
Arran del mot d'avui he descobert la revista El Pr...
esfreixurar
El passatge d'Amadeu Cuito molt oportú en aquests...