L’origen d’aquesta locució es troba en el fet que els frares de l’antic convent de Sant Francesc de la ciutat de València, ubicat al lloc que ara ocupa la plaça de l’Ajuntament, vestiren de saltimbanqui una de les campanes del campanar del convent i, després de llevar-li el batall, la feren giravoltar sense parar quan, el 13 de juny de 1823, entraven a València les tropes absolutistes que havien vençut els liberals i, per si això era poc, penjaren en un lloc molt visible un cartell amb els versets següents: «Els frares de Sant Francesc / obsèquien al soberano, / pegant-li voltes al nano / per l’endret i pel revés.»
El sobirà al qual feien referència els versets era el rei absolutista Ferran VII i el nano era la campana vestida de saltimbanqui que representava els liberals, que els frares franciscans consideraven que els vencedors havien de voltejar a base de bé. Actualment, ningú recorda aquella lamentable incitació a la violència, però l’expressió pegar-li voltes al nano és coneguda per tots els valencians.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)
Comentaris recents
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...
arregussar
Retrossar sembla un gal·licisme. Esteu segurs que...