Eugeni S. Reig

El nom del primer mes de l’any deriva del llatí vulgar jenuariu(m) i aquest del llatí clàssic ianuariu(m), que significa ‘que pertany a Janus’, ja que el mes estava consagrat a aquest déu romà de dues cares, custodi de les portes i claus del cel i de la terra. Regia el pas dels dies i de les nits i, per això, també dels mesos. La forma del llatí vulgar jenuariu(m) és analògica amb februariu(m).

La variant formal giner, àmpliament usada des d’antic, és conseqüència del fenomen de tancament de la e en algunes paraules començades per gen-, molt corrent en valencià. Així paraules com ara gener, genoll, general, genet, geneta o genovés poden tindre, en determinats llocs, la pronúncia popular ‘giner’, ‘ginoll’, ‘gineral’, ‘ginet’, ‘gineta’ o ‘ginovés’. Aquest tancament de la e en i no és universal i fluctua molt, ja que en alguns llocs es produïx i en altres no, en alguns llocs es tanca la e de determinades paraules però no la d’altres i, fins i tot, hi han llocs a on coexistixen formes amb e i formes amb i. També hi ha determinades paraules començades per gen– en les qual no es produïx mai enlloc el tancament en i, com ara gendre, generós, generositat, geniva, gent, gentada, genteta, gentola o gentil. Com que la cosa és molt complexa, la millor solució és no consagrar com a forma culta cap de les variants populars començades per gin-, malgrat que siguen molt antigues i tinguen tradició literària. Així, doncs, escriurem sempre gener, mai giner.

• Eugeni Reig, «Els mesos de l’any» (El Punt, 15 de novembre del 2010, reproduït a Llengua Nacional, núm. 90, 2015)