A l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles; una barcella, quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes. Com que la barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres, l’equivalència de l’almud depén en cada lloc del patró triat.
Els valencians usem sempre la variant formal armud, però he preferit reflectir la forma almud perquè és més fidel a la seua etimologia àrab.
Quan la paraula valenciana llavors va començar a ser substituïda en la parla quotidiana pel seu equivalent castellà entonces, hi havia costum, quan algú deia entonces, de replicar-li en to de burla: Mig armud i quatre onces. Hui encara es coneix aquesta dita, però ben pocs coneixen el seu origen.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada almud
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...