A l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles; una barcella, quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes. Com que la barcella de València equival a 16,75 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,60 litres, l’equivalència de l’almud depén en cada lloc del patró triat.
Els valencians usem sempre la variant formal armud, però he preferit reflectir la forma almud perquè és més fidel a la seua etimologia àrab.
Quan la paraula valenciana llavors va començar a ser substituïda en la parla quotidiana pel seu equivalent castellà entonces, hi havia costum, quan algú deia entonces, de replicar-li en to de burla: Mig armud i quatre onces. Hui encara es coneix aquesta dita, però ben pocs coneixen el seu origen.
Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015), entrada almud

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...