Esqueixos de roca

Jesús Bernat Agut, d’Almassora (la Plana Alta), ens fa arribar aquesta informació:

Voldria afegir una aportació oronímica, una mica dura, rocosa, al mot esqueix. L’he trobat a diversos documents (Visures de Vistabella) i els transcric com hi apareixen:

– en lo collet trobaren altra fita vella entre dos esqueyxos de roca (1597, 12)
– a la mà dreta de un esqueix de roques que tira a dita Moleta (1658, 15)

Com era d’esperar, Joan Coromines al DECLC ja en deia coses:

Esqueix, esqueixos Esqueix apareix ja en Ant. Canals, c. l’a. 1400: «O fortuna! — on és la corona reyal? Certes, ab tu cau soptozament, e cerca en qual esquex de rocha, o en qual cova, se porà miyls amagar», clama el general vençut en Scipió e Aníbal […]: doncs ‘badall o escletxa en el rocam’; altres vegades la mateixa combinació sembla ser, en sentit menys profund, ‘angle o racó en roquers accidentats’: «Tirant preguà a Diaphebus, ab aquella més amor que pogué, que restàs detràs un esqueix de roca que allí havia», J. Martorell; en aquesta mateixa combinació s’usa encara a Mallorca: «troba una / imatge de Maria, / dins un esqueix de roca, / com l’auba resplendent», Bartomeu Guasp (nat 1891); però aviat, donada la freqüencia d’aqueixa combinació, es comença d’usar esqueix tot sol, el·lípticament: un «esqueix del Comellar de Martorell» s’esmenta el 1541 (Serra Vi., Pinós i Mataplana III), referint-se a les cingleres de Vallcebre, totes elles entrants, xamfrans i covarxes en la penya; Ets Esqueixos, vora unes retxes, és un accident en la costa veïna a Maó (1964).

Torneu a esqueix

Mot relacionat