Esdernegar-se també pot voler dir ‘escarrassar-se’, és a dir, ‘esforçar-se excessivament, fins a fatigar-se molt’: Prou el desventurat follet va pregar, va suplicar, s’esdernegà; tot fou inútil.

Un dia, al bar, va conèixer una senyora jove molt ben vestida. Aviat es van fer amigues. Li va explicar que havia aconseguit molts diners a Europa i es va oferir per avançar-li el que valia un vol a França, per si li interessava anar-hi a treballar els mesos d’estiu. Li va assegurar que ella ho feia perquè li sabia greu que s’esdernegués tant per tants pocs hrívnies [la moneda d’Ucraïna], i que quan tornés ja li pagaria el deute. Li va ensenyar un anunci per anar a fer de cambrera en una ciutat de la costa de Provença. Quan va arribar a l’aeroport l’empresa ja l’esperava i la van acompanyar al seu lloc de treball: no era un hotel com ella es pensava, era un club de striptease.

• Rosa Maria Pascual, On vas, Irina? (Maçanet de la Selva: Gregal, 2014)