Per què diem ‘digerir’ si podem dir ‘pair’

digerir

 
A la ràdio, a Versió RAC1, Ada Parellada, restauradora procedent de la Fonda Europa de Granollers, deia:

—Això ell no ho paeix, no ho paeix.

Una locutora del programa es va afanyar a afegir-hi:

—No ho digereix.

Calia, aquest aclariment? Quin oient amb el graduat escolar no entendria ‘pair’? Parellada va fer servir ‘pair’ per explicar que algú no acceptava, no assumia, algun contratemps que ara no aconsegueixo recordar (es tracta d’una secció de cuina, és probable que es covés l’arròs).

—El marit la va deixar i ella no ho ha paït.

No cal estendre-s’hi. ‘Pair’ és molt clar. O es paeix o no es paeix. Com el gaspatxo. O les pel·lícules iranianes.

‘Pair’ ha donat ‘païdor’, que és l’estómac. A casa meva, una pregunta habitual és:

—Com estàs del païdor?

No ho diem recitant Sagarra, sinó en prosa. «Tenim un bon païdor» és la divisa que hauria d’aparèixer a l’escut d’armes de casa nostra. La meva àvia Carmen es cruspia un colomí rostit a la sortida de l’escola, cada dia. Així hem sortit tots.

Quan no ho paeixes, tens mal de ventre. Figuradament, i a la manera de ‘maldecap’, seria ideal que la Filològica acceptés la forma ‘maldeventre’. ‘Maldeventre’ seria un sinònim de ‘maldecap’, que segons el DIEC és:

m. [LC] Allò que pertorba i inquieta l’ànim, que preocupa pregonament.

Ja em perdonaran. Jo llegeixo ‘pregonament’ i em pugen els triglicèrids.

«Aquest tot ho paeix» és una manera d’explicar que algú no s’immuta per res, que s’acomoda a tot i que no s’hi amoïna. Seria una variant de «Tot li és pàtria».

Per què, doncs, cal recórrer a ‘digerir’? Perquè ‘digerir’ coincideix amb el castellà digerir, amb els mateixos sentits, idèntics.

Els metges ho van començar a repetir, entre altres raons perquè disposaven del substantiu ‘digestió’. Per sobreviure en la selva d’un idioma, un verb que busca obrir-se camí a la vida ha de disposar del substantiu corresponent. És com estudiar medicina i aprovar el MIR.

No cal dir que el substantiu ‘païda’ és molt infreqüent. A més a més, en el cas d’empatx greu, vòmits i nàusees, em pregunto si seria capaç de pronunciar-lo correctament.

Ara tot es digereix, res no es paeix. Val més que ho païm.

pair

 
Enric Gomà, Control de plagues. 92 paraules catalanes per fumigar, amb dibuixos de Marc Torrent (Barcelona: Pòrtic, 2018), pàg. 88-89

Mot relacionat