Autumne
Emili Rodríguez Bernabeu (Alacant, 1940)
Esguarde l’arribada
sobre els ulls de les fulles.
Aquell sentit creixia
solitari i omnímode,
mentre pujava el vent
futur de la tempesta,
un clam aferrissat
sobre la pell dels núvols,
una vella temença
que es concretava en actes,
un esdeveniment
màgic inassolible
dibuixant-se en les ombres
de tènues sofrences.
Qui podrà alliberar
els éssers o la vida
sobre la cendra d’arbres,
sobre aquesta desfeta
cruel, inesperada?
els éssers o la vida
sobre la cendra d’arbres,
sobre aquesta desfeta
cruel, inesperada?
Evoque aquelles hores
d’implacable presència,
terres de papallones
fent la vetla al triomf,
l’antiga font de l’aigua
entre clivelles fondes
i estructures dels somnis.
Teoria del somni (València: Gregal, 1988)

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...