És una metonímia clara de la causa i l’efecte, entre el principi i el resultat: en poques paraules, de la semblança entre fills i pares, si intercanviem ‘testos’ per ‘fills’ i ‘olles’ per ‘pares’. Ens recorda la casta, el venir de mena, que ja trobàvem en algun altre refrany, si bé amb un sentit més aviat despectiu. Altres proverbis catalans recorden aquest deute genètic: A tals pares, tals fills; Fill de pare ballador, tot el dia salta; Qui s’assembla als seus, no fa tort a ningú; Segons l’arbre, el fruit; Si el pare és músic, el fill és ballador; El pare joglar i el fill timbaler; No espers d’àvol ca bon cadell ni d’àvol taur bon vedell; De tal buc, tal eixam; De mala arrel, tard n’ix bon fruit; No és bord qui retira als seus; Cabres virades fan cabrits virats; Per on salta la cabra, salta la xota; El fill de la gata, rates mata i un llarg etcètera de variants.

Com hem vist en d’altres casos, també hi ha alguna versió ampliada del refrany, com per exemple, Els testos s’assemblen a les olles, si no pel mig, per les vores. I aquests ‘testos’, segons el lloc, poden esdevenir ‘pots’, ‘plats’, ‘tupins’ o altres atuells.

S’usa tant en termes elogiosos, quan els fills són tan bons com els pares, com despectivament quan un fill arrossega la mala fama dels pares. En castellà hi ha l’arxiconegut refrany De tal palo, tal astilla, per expressar aquest mateix sentit. Però en podríem trobar també una munió de ben diversos: Cual el cuervo, tal su huevo; De casta le viene al galgo el ser rabilargo; De padre rojo, hijo renco; Hijo de gata, ratones mata, etc. La versió més coneguda d’aquest mateix refrany en anglès és prou literal: Like father, like son, però n’hi ha una altra: The apple never falls far from the tree (‘La poma mai cau gaire lluny de la pomera’).

• Víctor Pàmies i Jordi Palou, Els 100 refranys més populars (Valls: Cossetània, 2012), pàg. 70

A propòsit d’aquesta dita, jo sóc de l’Horta Nord, a València, i allà tota la vida hem dit: Fill de poll, llémena.

• Carmen Crespo Montalt