El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres

Comentaris recents
de temps en temps
i clares vegades, que ja no se sent? (als diccion...
de temps en temps
L'opinió d'en Xavier Jiménez em sembla encertada...
de temps en temps
Com fan els diccionaris, dieu que de temps...
brufar
Brufar les pecces (en el joc de dames) : soplar...
xau-xau
https://rodamots.cat/xano-xano/...