El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres

Comentaris recents
la cosa
Quina cosa ho he sentit molt.La cosa ho he sentit ...
la cosa
A Menorca, n'empram una variant' cosa grossa' S'a...
la cosa
Jo també ho he sentit dir per fer mofa del parlar...
la cosa
A Ontinyent, en el sentit de "molt", emprem expres...
dir amén a tot
Aquesta ja l'havíem vista: https://rodamots.ca...