El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres
Comentaris recents
ginesta
Si vols venir fins aqui per a veure com traballo, ...
ginesta
Tot alló que floreix groc, essent una papilionà...
ginesta
Com m'agrada tota aquesta sèrie sobre les flors.....
vidalba
Al meu poble (Matadepera, Vallès occ.) en diem ...
vidalba
Vidalba: vinya blanca. Santa llengua. El @rodamots...