El diarista ha de vacil·lar sempre entre dos perills: el d’explicar massa les coses de manera que les persones instruïdes el jutgin pesat i sense tacte, i el de no explicar-les prou perquè les persones menys preparades puguin seguir el fil dels seus pensaments d’una manera còmoda i llisa. Ara mateix, per exemple, em venia al cap la idea de començar a escriure invocant el «violí d’Ingres»… De seguida m’he repensat. He tingut la sensació que molts lectors restarien sense saber a què em referia. Qui era Ingres? Quina importància té el seu violí?
• Carles Soldevila, «L’ascens de la premsa catalana» (La Publicitat, 24 de maig del 1930), reproduït a Fulls de dietari. Una antologia (Barcelona: Empúries, 2004), pàg. 79
Torneu al violí d’Ingres
Comentaris recents
boga
Amb la boga, arribem a plantes d'aiguamolls, amb a...
vímet
Crec que avui és pertinent recordar-nos de Gata d...
espart
"És més fals que una corda d'almasset". Enric Va...
espart
Amb l'espart a Palafrugell se'n fan cofes...
espart
En grec àtic i en grec modern sparte és...