Al setmanari L’Esquella de la Torratxa, en un número de finals del segle XIX, hi trobem: «Però lo cert y positiu és que som a mitjos de janer; que’l dia creix y’l fret no neix, y que si això va seguint d’aquesta manera s’haurà de procedir a rebaixar el preu dels calendaris». Aquesta cita de la popular publicació barcelonina podríem dir que és l’excepció que confirma la regla, tot i que de tant en tant ens trobem amb un mes de gener tan bonancenc que fa posar el crit al cel als botiguers que tenen roba d’abric per vendre.
-
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 37

Comentaris recents
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...
tot amb tot
Quan Rodamots proposa i defineix tot amb t...
aguileta
També diguem "per dos gallets"...
el tot
Doncs per aquí diem TOT + (nom ciutat) [se...
en tot i per tot
Hi poseu en tot i per tot, però ...