Al setmanari L’Esquella de la Torratxa, en un número de finals del segle XIX, hi trobem: «Però lo cert y positiu és que som a mitjos de janer; que’l dia creix y’l fret no neix, y que si això va seguint d’aquesta manera s’haurà de procedir a rebaixar el preu dels calendaris». Aquesta cita de la popular publicació barcelonina podríem dir que és l’excepció que confirma la regla, tot i que de tant en tant ens trobem amb un mes de gener tan bonancenc que fa posar el crit al cel als botiguers que tenen roba d’abric per vendre.
-
Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys (Valls: Cossetània, 1999), pàg. 37

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...