Antoni Tudurí Gibeli ens informa: «A Maó a jugar a coudinar li deim jugar a coucuinetes, pronunciant sa u de cou com a l (‘colcuinetes’). En es DCVB trobam coucuineta i coucuinetes.»

I Antoni Rierola, de Manlleu, diu que el mot d’avui li ha recordat els versos de Salvador Espriu a La pell de brau (poema XII): «Però, mentre els elohim | juguen a coudineta…».

Més context d’aquest poema:

Com que no vol mai ploure,
és clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però, mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!

Torneu a coudinar