Antoni Tudurí Gibeli ens informa: «A Maó a jugar a coudinar li deim jugar a coucuinetes, pronunciant sa u de cou com a l (‘colcuinetes’). En es DCVB trobam coucuineta i coucuinetes.»
I Antoni Rierola, de Manlleu, diu que el mot d’avui li ha recordat els versos de Salvador Espriu a La pell de brau (poema XII): «Però, mentre els elohim | juguen a coudineta…».
Més context d’aquest poema:
Com que no vol mai ploure,
és clar que no hi ha llum,
i amb el diner no compres
res del que vols i perversament necessites,
excepte l’entrada
per al futbol de les festes
o per a la intangible cursa nacional.
Però, mentre els elohim
juguen a coudineta,
tu, tan senzill i sofert,
et consoles
empassant-te una a una
les grasses paraules
que et serveixen quasi de franc
els papers.
Oh, el brou d’aliment, l’alegria
d’aquesta lletra impresa a la paella
sense oli i sense foc!
Torneu a coudinar
Comentaris recents
capellà
Enric Gomà explica aquí el perquè dels capellan...
capellà
Sempre m'ha fet gràcia que dels esquitxos de ...
rector
"Regent" també sembla un mot emparentat amb el d'...
mossèn
La paraula mossèn la remeteu al ...
l’amo
El Louis Juanchich conreava quasi bé 4 ha de terr...