Expressió genuïnament calellenca. Anys enrere, a Calella s’hi instal·laven cada any una bona colla de vivers aquàtics durant una temporada. A la fi d’aquesta, es retiraven tots. Va donar-se la circumstància que, quan només en quedava un per treure a tota la badia, un tal Pipes va anar precisament a envestir-lo amb la seva barca, quan la probabilitat que això passés era mínima. Llavors, el nostre home deixà anar aquesta sentència: «No es pot anar de dies sense un fanal!», la qual perdurà per dir que no es pot badar mai, ja que quan menys t’ho esperes, pots tenir un contratemps.
Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral, Coses sentides. El parlar de Palafrugell (Edicions Baix Empordà, 3a ed., 2019), pàg. 29
Comentaris recents
matar la gana
Sinònim d'enganyar el cos....
panarra
Si la reina sapiera què és el giraboix, a Xixona...
ratpenat
A Arbúcies diem ratapinyada....
ganut -uda
Al PV també diem “famolenc”. Que té molta fa...
munt
A La Safor existeix l'expressió: una muntó....