A Perpinyà la paraula clatell té un sentit un poc més ampli que la que doneu.

A casa nostra, quan volem designar la part posterior del coll de manera estricta, tenim al nostre abast la paraula clatell, i sobretot, la paraula cogot, que no mencioneu i que ve del llatí cucutium (mateix significat): Tenia el cogot colrat pel sol.

De la paraula cogot fem derivar:
         cogotera: cogot gros i gras
         cogotada: clatellada i també, en un sentit figurat, derrota electoral

A la paraula clatell, en canvi, li podem donar un sentir un poc més ampli per designar la part posterior del cap assimilada a la regió on rau la intel·ligència i la memòria: Tres mesos després de la catàstrofe, els crits d’esglai de les víctimes encara li ressonaven pel clatell.

Així que, per a nosaltres, una persona clatelluda, en sentit propi, és una persona que té un clatell gros i, en sentit figurat, una persona curta d’enteniment i més aviat tossuda.

Joan Bosch (d’Elna, Rosselló, des de Tolosa de Llenguadoc)

Torneu a clatell